Robots col·laboratius, prevenció de riscos laborals

Les interaccions de l'home amb la màquina es regeixen per dos escenaris:

Coexistència: zona comuna, però treballen en temps diferents.
Col·laboració: comparteixen simultàniament la mateixa zona de treball.

L'evolució del mercat exigeix dirigir la tècnica cap a una major col·laboració; col·laboració que, com cada vegada pot ser diferent, implica que ha de realitzar una avaluació de riscos.

Per poder dur a terme una correcta avaluació, disposem de les normes UNE-EN-ISO 10218 Robots i dispositius robòtics. Requisits de seguretat per a robots industrials. Part 1: Robots. Part 2: Sistemes robot i integració i l'especificació tècnica ISO / TS 15066: 2016 Robots i dispositius robòtics.

• La part 1 descriu els riscos bàsics associats amb els robots, i proporciona els requisits per eliminar o reduir adequadament els perills associats amb aquests riscos.
• La part 2 especifica els requisits per a la integració de robots industrials i sistemes robòtics industrials, descrivint els perills bàsics i les situacions de riscos identificats en aquests sistemes.
• L'especificació tècnica ISO / TS 15066: 2016 proporciona criteris tècnics per resoldre la majoria de les qüestions de seguretat de disseny que es poden plantejar, sent també útil per a la validació. 

Diferència entre els 4 mètodes de treball col·laboratiu:

Aturada supervisada de seguretat: Reduir el risc, assegurant la parada del robot quan un treballador està en un espai col·laboratiu.
Guiat manual: Reduir el risc al proporcionar el treballador control directe sobre el moviment el robot en tot moment en un espai de treball col·laboratiu.
Control monitoritzat de la velocitat i distància de seguretat: Reduir el risc, mantenint suficient distància entre el treballador i el robot en un espai de treball col·laboratiu.
Limitació de la força i l'energia: Reduir el risc al proporcionar el treballador un control directe sobre el moviment el robot en tot moment en un espai de treball col·laboratiu. Defineix, també, dos tipus de contacte: el quasi estàtic i el transitori, fent referència als dos tipus d'impactes que l'operari podria patir durant el treball. El primer és quan l'operari pot quedar atrapat per una part fixa o mòbil del robot i, si no és un atrapament, ho considera transitori.

“Els robots col·laboratius impliquen un gran avanç tecnològic, tenint sempre en compte la seguretat dels treballadors, que ha de ser intrínseca a tots els processos.”